Estàtua d’Atenea, deessa de la saviesa. Obra anònima a la Glyptothek de Múnic. https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=1731943
… … …
Entre els ordres imaginaris que deia en Yuval Harari abans d’esdevenir ordres establerts, n’hi ha de pensats només per il·lustrar com podria ser una societat futura. La imaginació humana és fèrtil i ha exposat literàriament utopies carregades de bones intencions i distòpies que els fan de contrapès. Al capítol de les amenaces en parlem d’algunes distòpies perverses, que ens fereixen l’ànima.
Utopies i distòpies busquen un ordre perdurable, i proposen camins per arribar-hi.
Sofia, la utopia inaugural del nostre món occidental
En el trànsit de l’època homèrica, èpica per definició, a la democràtica de l’Atenes del segle cinquè abans de Crist, està en joc la construcció de la polis, una tècnica de convivència basada en una altra tècnica de comunicació i generació de confiança que és el llenguatge.
L’ideal de mesura construeix la polis,
«mesura tanto en las relaciones horizontales entre los ciudadanos como en las verticales con los dioses.»
Juan Manuel Aragüés, Líneas de fuga. Fundación de Investigaciones Marxistas, 2002
La filosofia és un procés per produir ideologia —una tècnica per crear idees— que reprodueix els interessos de l’època.
La filosofia platònica és l’intent més ferm de fer miques el procés democratitzador a què s’arriba al segle cinquè a Atenes.
A la cultura heroica i èpica dels segles setè i sisè abans de Crist, la desmesura, l’excés i la manca de responsabilitat definien l’heroi. D’aquella època homèrica ençà, hi havia hagut una reculada del poder aristocràtic en la política, en la societat i en la cultura.
Plató i Sòcrates representen la reacció aristocràtica enfront del procés atenenc i l’ideal comunitari de mesura.
Plató i Sòcrates buiden la idea de mesura de la seva càrrega democratitzadora i hi inoculen el virus aristocràtic. La saviesa és a l’abast només d’uns quants la virtut dels quals els predisposa; per a la resta romandrà velada. Això és una argúcia dels poderosos de la societat per justificar el seu poder
Cada home ha d’adoptar la mesura per no sobre-passar els seus límits, els que marca la seva virtut, la que li pertoca en l’ordre social imaginat que es vol establir. Quan diu Sòcrates que ens hem de conèixer a nosaltres mateixos no està proclamant la bondat del autoconeixement com a part del programa que porta cap a la Veritat, sinó com a eina utilitària, una tècnica amb ideologia i agenda pròpies: autoconsciència per assolir l’autocontrol que ens mantingui dins dels nostres límits. El poder resta restringit a qui té la Saviesa per la pròpia constitució humana, per la seva virtut.
Els grecs antics creien en oracles que es deixaven interpretar lliurement. Les ambigües paraules de les pitonisses expressaven bocins de les divinitats, i resultaven o no profètiques. Ho veurem aviat, amb motiu de l’educació.
Piula el Pau la pau al peu del pou 