006 La càrrega de cadires buides

Barcelona, 1902 (Ramon Casas, 1899-1902) Olot, Museu Comarcal de La Garrotxa
L’autor va aprofitar el ressò de la vaga general del 1902 a Barcelona per retocar el seu quadre Càrrega (1899) i presentar-lo amb el nou títol a l’Exposició Universal de l’any següent.

El responsable de l’operatiu policial de l’1 d’octubre (l’1-O) distingeix entre càrrega policial (per desallotjar un espai ocupat) i allò que van fer les forces i cossos de seguretat (¿¡…!?), compatible amb imatges de certa contundència.
Amb només 6 mil efectius de reforç als Mossos, l’objectiu era impedir la celebració d’un referèndum il·legal…, i de pas desnaturalitzar el normal desenvolupament de la jornada de vot i sembrar dubtes sobre les garanties democràtiques.quella jornada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condicionar la retirada d’urnes i el tancament de col·legis electorals a garantir la “normal convivència ciutadana”: senyal prou indicatiu que, si convocar un referèndum no és delicte, celebrar-ho només s’ha d’evitar pel fet de ser il·legal. Com més va menys delictiu.

I ara, l’Audiència Provincial de Barcelona desarxiva el cas de “violència policial desmesurada” contra els ciutadans, mentre el responsable policialjustifica l’ús de la “contundència” per desbordar la resistència oposada, perquè el normal és obeir la policia!

Sant tornem-hi.

El poble demanava als màxims responsables polítics un diàleg que mai no es va produir, i la cadira va romandre buida.

La gent va sortir al carrer empesa pel desig de dir i ser escoltada. I va ocupar cadires buides a tot el territori. Tan ocupades l’1-O com buides abans i ara. I es per buidar les cadires ocupades que la Policia va haver de carregar, segons distinciótan poc afortunada.

I parlant de càrregues… qui ha de provar la violència dels ciutadans els dies 20 de setembre i l’1 d’octubre són els policies de la “violència desmesurada”, perquè…

– si no hi ha hagut detencions de concentrats davant la seu d’Economia ni als col·legis electorals

– si en cap moment no es va declarar l’estat d’excepció a Catalunya (amb un grau 4 sobre 5 d’alarma antiterrorista, encara avui);

– si espanyar la normal convivència ciutadana no podia servir d’excusa per a la inacció del braços que aguantaven les porres (profetitzava Diego Pérez de los Cobos, ¿coordinador? del ball de bastons), i

– si els comandaments dels Mossos es van negar a secundar els propòsits dels polítics del Govern (declarava Manel Castellví, comissari)

Com s’aguanta l’acusació de rebel·lió?

Fent equilibris, i dopats d’amfeta-mentides a dojo

Piolins i guàrdies civils venien a assegurar l’autoacompliment de la violència, i a desfigurar per sempre més els efectes democràtics i catàrtics d’un
referèndum la paternitat del qual pogués
algú reclamar com a fill bord i
extramatrimonial, però fruit de l’amor i tan natural com qualsevol altre de pactat.

Tanmateix, si aquesta gent en missió “de pau” va destrossar immobles i mobiliari per impedir un acte il·legal no delictiu sense respectar les instruccions judicials ni els drets individuals (la integritat de les persones n’és un) hi ha cadires buides que acusen la part acusadora.

Ho són aquelles que van tornar a quedar buides, i que els de la porra han carregat cap al Suprem i obligat els encausats a ocupar indegudament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s