005 La cadira buida

Francesc Català Roca, Cuenca (1956)

Era una pedra de tan grossa i pesanta que no ens la podíem llançar al cap, i encara gràcies que la vam aprofitar sense haver de moure-la gaire! Va ser una troballa, com ara els bolets del bosc: vam descobrir la taula i la cadira.

Hi vam fer túmuls a imatge i semblança d’aquella Pedra Primordial, la vam picar i fins i tot portar de llocs llunyans… sense que el ramat muntés cap tumult.

Bé, encara que prematures, hi ha coses que convé deixar lligades de bon Principi, ha, ha, ha [sonora riallada des de bambolines] En farà un bon acudit.

Al primer túmul aixecat, el riure es va tallar en sec. Acabava de néixer la cultura. En ple Quaternari. Poca broma!

D’aleshores ençà, l’esser humà no sobreviu sense crear-ne, de cultura. La natura para l’escenari on les persones hi recreem l’escena. Perquè la cultura és la manera d’estar-nos al món, i tant vius com morts n’hi deixem petjada… Déu ens mira d’un sol ull, amb cara d’emmurriat.

Que no hi ha lloc pel Creador? [tremola la Terra tot sovint, en preguntar-nos-ho…]

La calma vé després de l’oratge (les males llengües ―sortosament mortes― diuen que desfermat pel Semblant del nostre Home Precursor).

I al bell mig de la terra recuperada, un basal on beure i barrejar les diferències.

El Món s’anava omplint de llogaters, que tiraven els envans de la natura per terra. Cada nouvingut portava sota el braç la seva cadira plegable, per seure-hi.

N’hi ha per llogar-hi cadires

Som llogaters, i seiem quan trobem una cadira buida o la podem rellogar a les autoritats competents. N’hi ha qui hi seu abans no acabi de sonar la música, perquè les cames li fan figa i hi té coses per explicar als néts. Gent hi ha que no pot seure quan vol perquè té el cul llogat, i gent que arreplega cadires oblidades a la plaça… i fins i tot les fabrica! amb l’ambició de llogar-les.

I si avui podem seure on volem (tal com fem els catalans per néixer) és perquè la feina grossa de descobrir i carretejar materials ja era feta. Només la fina estava per fer, un gran safareig.

Al voltant d’una taula intercanviem productes i paraules per anomenar-los. Hi juguem i ens alimentem, parlem i ens expliquem secrets i sons que esdevenen noves maneres de dir les coses pel seu nom.

De l’intercanvi van sorgir el comerç i els comerciants, els advocats i el Dret, els polítics i les Repúbliques. També càtedres i catedrals, i trons tronats. Càtedra es cadira de renom per escollits, i tron és cadira exclusiva per a un mono-tot-poderós autoritàriament escollit, val a dir, per l’Autoritat d’algú nascut per a autoritzar.

Tanmateix, i malgrat totes les previsions, plogui o perboqui del cel estant, a vegades les càtedres es corquen i els trons es desballesten, tot depenent de l’ús corrosiu que hom es faci de la Paraula.

Els polítics que no seuen a parlar perquè s’estimen més dir bajanades drets i mirant a càmera, per tal d’apretar a córrer i carregar en un altre indret, no són valents guerrillers sinó falsos autònoms que fan la guerra per compte d’un altri. Per fer-la no cal tenir raó, n’hi ha prou de tenir un estat al que servir. Raó d’estat en estat pur.

Ens passem el dia acusant l’altre del mal de buidor de seient, i ja no podem continuar-hi fent el buit.

Un seient buit convida a seure-hi, a conversar. El convidat pot no seure per por de ser convençut o de no poder negar la raó exposada a l’escrutini públic. Fins i tot aquest risc es combat amb més cadires, tantes com calguin per enraonar plegats.

Parabolare, emparaular, parlare, parlar… Som-hi!

Xavier Miserachs. El Born (1962)
Quan falten cadires, bones són caixes de fusta. Només cal tenir ganes de seure-hi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s